Llibre
Contes per ser feliç
Jordi Llavina, Gaspar Hernández
Col·lecció: La Lluna de Paper
Editorial: Estrella Polar
Un recull d'històries per viure millor
Text de contraportada
Allò que més desitgem els pares és que els nostres fills creixin sans i feliços. El llibre que teniu a les mans és un recull de contes pensat perquè grans i petits llegiu junts i parleu de les coses que us preocupen. Animals, éssers fantàstics i persones protagonitzen aquestes vint històries que parlen de la tristesa, les pors, la timidesa i altres sentiments que molt propers.
Cultivar de ben petits la intel•ligència emocional ens proporciona aquells recursos necessaris per fer front a la vida adulta. Per això, al final de cada conte, els pares trobaran una guia que els ajudarà a treballar les emocions presentades.
- N. d'edició 1
- Data de publicació 24/11/2011
Subtítol
Històries per ajudar els més petits a viure millor
Títol original
CONTES PER SER FELIÇ
- P.V.P. € 17,95
- ISBN 978-84-9932-363-3
Format
22,00x17,00x1,60cm, 200 pàgs.
- Comparteix:
-
1 Comentari
miquel guiteras ( Lector ) (15 desembre, 2011; 00:31)
Benvolguts amics, començo definint-nos com amics des de bon principi, amb el vostre permís i la vostra comprensió, malgrat que essent sincer, "només" hem compartit una estona de tertúlia junts. I ni tan sols sabia del vostre programa de ràdio. Em presento, sóc un educador (guia) per els infants que vaig poder tenir la sort aquest dijous al capvespre, de poder participar en la trobada a Vic a l'escola Escorial. Cal evidenciar que tot i la meva joventut, ja fa prop de 10 anys que he emprès un viatge intentant ser més feliç amb la relació de mestre-apranent que tinc la sort de viure amb els infants. Avui mentre les vostres paraules i experiències dansaven per la sala, m'ha vingut un record de la presentació del llibre de Fransesc Torralba aquí a Vic a principis d'any, que en ambdós casos m'heu transportat en un món que fa anys en què somio i veig més proper. Gràcies per parlar sense por sobre coses tan senzilles i necessàries per a tots. Gràcies per obrir les portes de casa vostra per tal que les persones que estem al vostre voltant entenguem a través de exemples pràctics elements que portem dins la nostra essència. Bé, crec que podria escriure paraules d'agraïment i suport fins que aquest portal virtual caduqués, per això intentaré anar al gra. Ja que el motiu d'aquest missatge també inclou una part de opinió i reflexió entorn el que avui ha despertat arran del viatge del vostre llibre a Vic. Donsc bé, una de les últimes intervencions, ha tractat segons la meva humil opinió un tema de pal de paller, un dels temes que porta adherit molts dels aprenentatges emocionals dels que han sortit a la conferència d'avui. El tema era: El príncep blau i la princesa rosa.....? la resposta que m'ha semblat entendre de la veu de la sala, ha estat que aquest conte ja ha passat a l'història, que els patrons d'avui en dia ja no encaixen amb aquesta vessant tan romàntica de la vida. Tanmateix, quan he arribat a casa no em parava de ressonar dins meu quelcom que m'ha fet estar en profund desacord amb aquesta conclusió. Ja que si ens parem a pensar d'una manera oberta amb tot el que avui heu dit i s'ha dit entorn l'educació emocional, no hi ha millor marc que precisament aquest de prínceps i princeses. Educació emocional significa observar-se de dins cap a fora, deixar fluir lliurement aquelles respostes que ens venen del més enllà, que no sabem perquè però són precisament aquestes, les que porten qui sap si segles dins nostre esperarant poder veure la llum. Tal i com has dit tu Jordi, que curiós que després de tan de temps encara segueixis descobrint sincronies entre el teu millor amic en Gaspar i les teves intuïcions d'Hiroshima. Doncs és precisament aquesta lluita constant per un amic, o en situacions de conte, d'un príncep per poder anar-se apropant més a la seva princesa. Assumint que haurà de lluitar amb les bèsties més fosques del propi món interior per poder arribar a pujar per la trena que més anhela, la de l'única princesa que li correspon. Ja que en moltes cultures ja fa mil·lenis d'anys que el destí és un tresor que cal tenir present, com l'aire que ens fa viure. I quan parlem dels aprenentages més profunds és lògic que no sigui fàcil d'arribar-hi. Però no per això hem d'oblidar el príncep o princesa que cadascú de nosaltres pot deixar sortir en aquest, el nostre món. Amb aquestes quatre ratlles només vull regalar-vos la meva humil opinió tal i com heu fet vosaltres avui, desitjant que el camí de l'aprendre no s'acabi mai i que poguem anar-nos obrint els ulls els uns als altres. Perquè com diu la meva mare MªRosa, la sopa d'all estar inventada, i jo sempre li responc; però no t'oblidis que la cullera amb què la provem és molt diferent per uns que per altres. Per això, després de poder compartir amb la meva cullera el gust de la sopa d'all d'aquest castell medieval de l'amor romàntic, em sento més en pau i feliç. Així que només em resta desitjar-vos molta sort en aquest tren que compartim de l'aprendre a viure amb qui som, d'una forma feliç. I espero poder llegir el vostre recull de contes entre infants i avis, pares i mares i viatjant en el silenci més bonic del món. Gràcies per el vostre temps i serenor miki
Vols afegir un comentari?
Emplena el formulari següent per fer-nos arribar els teus comentaris sobre aquest llibre. Els comentaris publicats expressen l'opinió del usuaris, no de grup62infantiljuvenil. Els comentaris fora de tema podran ser eliminats.